
Últimament ens basem molt en els nostres avantpassats cavernícoles per deliberar. Seguint la línia del publicat el passat 21 de novembre, on emfasíem la dificultat d'innovar a causa de les nostres pors al canvi, en aquesta ocasió farem referència a “estar ocupats” com a excusa sublim.
Aquesta foto mostra dos treballadors ofuscats davant la gran possibilitat d'un gran avenç. Per què?, doncs perquè sembla que estan molt ocupats, atapeïts de feina. I és que quan utilitzem aquesta paraula pretenem dir alguna cosa més: sóc valuós, sóc indispensable, com imposant-nos unes mesures d'autoestima en valorar més la quantia que la qualitat. Tanmateix, la quantitat pot no ser sinònim de productivitat. Llavors ràpidament se'ns escapa aquest terme per excusar-nos, una manera de subcontractar la nostra responsabilitat a la nostra irresponsabilitat. Estic més ocupat que tu significa que sóc més important, que el meu temps val més, que estic guanyant.
La veritat és que estar molt ocupat pot ser un error aparent. Podem pensar que una quantitat important de projectes és qualitat, i tanmateix ens evita interaccions, obligacions i altres compromisos per culpa de l'apatia. Com evitar-ho? Cal establir uns objectius per al dia a dia, comprometre's amb uns límits, treballar d'una forma més intel·ligent, potser més senzilla, però també intentar transmetre d'una altra forma la teva disponibilitat i les teves prioritats evitant abusar d'aquest maleït vocable.
Vols organitzar alguna cosa semblant?
Parlem del teu equip