La part «no formal»

Poques coses més emocionants que el peu d’un nounat. Un peu que simbolitza el camí a recórrer a la vida. Un peu verge que s’alimentarà d’experiències, aventures, alegries, tristeses i d’exemples a seguir. I jo vull ser un d’aquests exemples. I tu?

Un peuet, una nova vida. Tant és si ets la mare o el pare, el tiet, la tieta, l’avi, la iaia o un dels padrins. Contar els dits d’aquest peu perfecte, mirar aquells ulls que et miren i saber que l’amor que sents res ni ningú el podrà canviar.

El camí que manca per recórrer. Els companys que escolliràs pel viatge. Els errors que et faràn més gran, més savi i més fort.

Viure. Descobrir. Compartir. Aprendre. Ser conscient. Estar present. Prendre consciència. Avançar. Canviar. Créixer.

Sense emoció no hi ha aprentatge. Cada pas, petit o gran, serveix per avançar. Aquesta és l’essència, aquest és el nostre ADN. El meu. L’ànima de Wind Cat Training. Jo. La Gemma.

He tingut la gran sort de trobar grans persones i molt generoses a la meva vida. D’elles m’he nutrit, après, crescut. Elles són la meva familia.

Gràcies iaia,  gràcies Alex i Berna, gràcies Pau. Gràcies Pulga. Gràcies Albert. Gràcies Carla. Gràcies Neska. Gràcies Metalog. Gràcies… … … L’ordre no és important. Vosaltres ho sou.

Gada engruna és important. Cada pedra en el camí. Cada caiguda. Cada llàgrima. Cada somriure. No canvio res. I ho accepto tot. Per això sóc com sóc. Única, meravellosa i desastrosa a la vegada. Eterna aprenent. Inquieta. Atrevida.

Acceptació, estima, i dir-me cada matí ets collonuda són les coses que potser més m’han costat. El millor aprenentatge, el millor regal.

Aprendre a acceptar sense esperar res a canvi. Aprendre a estimar sense jutjar, estimar el tot.

Aprendre a acallar els Gremlins. Aprendre que si admires als que t’envolten és perquè tu ho vals. No t’envolten perquè sí. Si són part de la familia que t’escolleix és perquè ho mereixes.

Humilitat. Autenticitat. Generositat. Compartir. Amor. Seguir avançant i per damunt de tot, gaudir del camí. Perquè el més important no és l’objectiu, són els aprenentatges, els companys de viatge i saber obrir el cor, el pit, els ulls, les orelles, el nas, les mans, els braços…  a tot el que s’esdevingui.

Aquesta és la meva proposta. Compartir amb vosaltres els meus aprenentatges. Fer camí junts. Obrir tots els sentits. No saber què passarà. I que no sigui important. L’important és estar present i gaudir-ne. T’apuntes?